La diabetis tipus 1 és una malaltia autoimmune, cosa que significa que el sistema immunitari de l'organisme s'ataca a si mateix.
Aquesta és una malaltia crònica i autoimmune que causa que el cos sigui incapaç de produir insulina que és l'hormona encarregada de regular els nivells de glucosa (sucre) en sang. Sense insulina, el cos no pot utilitzar la glucosa en el torrent sanguini com a energia ocasionant el que coneixem com a cetoacidosi diabètica. La glucosa roman en la sang i pot causar seriosos danys als sistemes d'òrgans.
En el cas de la diabetis tipus 1, l'organisme ataca a les cèl·lules beta productores d'insulina. Aquestes són les cèl·lules del cos que produeixen insulina. Amb el temps, les persones amb diabetis tipus 1 es queden sense aquestes cèl·lules beta, també conegudes com a cèl·lules dels illots, i per tant no poden produir la seva pròpia insulina. La insulina és l'hormona que permet al cos utilitzar la glucosa (sucre) en el torrent sanguini com a energia – actua com una espècie de clau que obre les cèl·lules del cos, permetent que la glucosa entri i sigui absorbida. La conversió de la glucosa en sang és la principal forma que té el cos d' obtenir energia, per la qual cosa, sense insulina, ha de recórrer a la descomposició dels teixits corporals, com els músculs i les reserves de greix. Una altra conseqüència, potencialment mortal, per a les persones amb diabetis tipus 1 que no estan en tractament amb insulina és la cetoacidosi diabètica o CAD. La CAD es produeix quan hi ha una sobrecàrrega de glucosa en el torrent sanguini perquè no hi ha insulina reguladora.
Si bé la teràpia amb insulina manté amb vida a les persones amb diabetis Tipus 1 i pot ajudar a mantenir els nivells de glucosa en sang dins dels rangs recomanats, no és una cura ni prevé per complet la possibilitat dels efectes greus de l’afecció.
La diabetis tipus 1 és una malaltia que és present les 24 hores del dia, els 7 dies de la setmana i que requereix un maneig constant. Les persones amb diabetis tipus 1 equilibren de manera contínua i acurada l’administració d’insulina amb l’alimentació, l’exercici i altres activitats. També mesuren els seus nivells de glucosa (sucre) en sang per mitjà de burxades en els dits, idealment almenys sis vegades al dia, o usant un mesurador continu de glucosa.
Fins i tot seguint un tractament estricte, les persones amb diabetis Tipus 1 poden experimentar nivells de glucosa en sang perillosament alts o baixos que poden, en casos extrems, posar en perill la vida. Totes les persones amb diabetis Tipus 1 s ’involucren activament en el maneig de la seva malaltia.
Amb la teva col·laboració pots ajudar a fer que un
científic trobi la cura de la diabetis.